Quasi dos anys després de l'inici de la pandèmia de Covid-19, la crisi sanitària no ha fet sinó agreujar la pobresa, la desigualtat i la discriminació estructural dels països més empobrits. En el dia en què es commemora l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, es fa més patent que mai la necessitat de posar els drets inherents de les persones en el centre de l'acció mundial per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19. 

Hem de prendre consciència que vivim en un món global i que, per tant, fins que no actuem vetllant pels interessos de tota la humanitat, com a espècie, no resoldrem de manera satisfactòria els grans reptes a què ens enfrontem. Perquè la pandèmia ens ha mostrat que hi ha assumptes que s’han d’abordar de manera col·lectiva atès que traspassen països. La Covid-19 és un exemple prou clar, però també n’hi ha d’altres, com ara el canvi climàtic o les migracions. Tancar-nos i intentar salvar-nos només de cap endins no és la solució, perquè els virus, les emissions de CO2 o la fam no s’aturen amb fronteres. 

Si a la primera fase de la pandèmia els països empobrits han estat els que més han patit les conseqüències de la Covid-19, en aquest moment són els que més sofreixen la desigualtat en l'accés al vaccí front al virus. Mai posarem fi a la pandèmia si abans no posem fre a les desigualtats garantint una distribució justa i equitativa dels vaccins. Segons dades de l'ONU, més del 80% dels vaccins del món han anat als països del G-20, mentre que aquells amb menys ingressos, principalment a l'Àfrica, han rebut només el 0,6%. Quan en alguns països es comença ja a distribuir la tercera dosi de reforçament, hi ha milions de persones arreu del món que encara no han rebut ni la primera dosi. 

En el Dia dels Drets Humans, des del Fons Menorquí de Cooperació demanem una acció valent i conjunta dels Estats per a garantir l'accés ràpid i igualitari als vaccins. L'accés al vaccí és un dret, no un privilegi pels països amb rendes més altes. Demanem la suspensió temporal dels drets de propietat intel·lectual per a augmentar-ne la producció i garantir-ne l'accés a un vaccí gratuït, segur i eficaç per a tots i totes les persones, tenint en compte a dones, filletes i col·lectius vulnerables. 

Qualsevol acció que no tingui present els drets humans està condemnada al fracàs i posant en risc a tota la població mundial. Al Fons Menorquí de Cooperació apostam per l'enfocament dels drets humans com a eix de la nostra feina. Així ho demostren els projectes que desenvolupem des de fa anys a l'àmbit de la salut, l'accés a l'aigua i sanejament, i contra el canvi climàtic, un dels factors que, a més d'amenaçar els mitjans de vida de les persones dels països més empobrits, contribueix a la propagació de nous virus i malalties. Són molts els experts que afirmen que la Covid-19 és una malaltia de l'Antropocè i que factors com la desforestació o la pèrdua de biodiversitat augmenten les possibilitats que sorgeixen nous virus que amenacen la humanitat, a més d'incrementar les migracions i desplaçaments de milions de persones a causa de la degradació ambiental dels seus llocs d'origen. 

La pandèmia pot convertir-se en la oportunitat perfecta per a reconstruir un món millor, més just i igualitari, afrontant els fracassos que la crisi sanitària ha posat de manifest i situant els drets humans com a base de la recuperació.