El Fons Menorquí de Cooperació, amb la col·laboració de la Conselleria de Benestar Social del Consell Insular de Menorca, ha promogut la realització d’un estudi per conèixer la situació de les persones migrades i les polítiques interculturals a Menorca. El 16 % de la població de Menorca a l’any 2018 és nascuda a un país estranger, dels quals el 67 % a un país extracomunitari; quan a principis de la dècada del 2000 representaven tan sols el 6 %, dels quals el 39 % eren extracomunitaris. L’heterogeneïtat social i cultural que comporta aquesta realitat demogràfica i la situació de major vulnerabilitat social en la que es troben les persones que es veuen forçades a migrar per motius econòmics i polítics, suposa un dels principals reptes pel benestar i la cohesió social de la nostra societat. Per aquest motiu, es considera necessari tenir un major coneixement de la realitat per ajudar a plantejar les polítiques públiques futures en aquesta matèria.
L’estudi aborda el tema de la migració i la interculturalitat a Menorca des de tres perspectives.

En primer lloc, la integració ciutadana de les persones migrades des de la vessant econòmica, social i política, a partir de la realització de 109 entrevistes. En segon lloc, la percepció de la població jove en relació a la immigració i la multiculturalitat i el grau de relacions interculturals que estableixen, a partir d’una enquesta en la qual hi ha participat 720 alumnes de 3r i 4t de l’ESO de vuit centres educatius. En darrer lloc, l’anàlisi de les polítiques públiques que es porten o no a terme per fomentar una societat intercultural, a partir del qüestionari Índex de Ciutats Interculturals del Consell d’Europa.

De l’estudi, s’extreu que cal millorar la integració ciutadana de la població migrada a Menorca. El fet que la meitat de la població migrada tingui uns ingressos inferiors als 10.000 € anuals constata l’elevada precarietat laboral en la que viu aquest sector de la població. Les dificultats per accedir o mantenir-se a un habitatge afegeix un grau de dificultat per assolir unes condicions materials mínimes. La baixa participació en la vida pública de la comunitat els dificulta la creació de xarxes socials que permetin millorar la seva situació. En una situació d’especial vulnerabilitat es troben les persones en situació administrativa irregular, població que va creixent en els darrers anys i que no té cap dret garantit per la situació en la qual es troben.

Es perfila la societat de Menorca com a respectuosa amb les persones nouvingudes -tot i la falta d’una major capacitat de teixir relacions interculturals- i sense problemes significatius de convivència. No obstant això, una quarta part de la població jove mostra una actitud de recel i de rebuig a la immigració i a la diversitat cultural, i es produeixen situacions discriminatòries en diferents àmbits de la societat -especialment en l’espai públic i en el treball- que no es visualitzen per la falta de denúncies.

Amb tot, es detecta una mancança de polítiques específiques dirigides a millorar la integració de les persones migrades i a propiciar la interculturalitat en la societat. Per aquest motiu, es considera necessari impulsar un pla estratègic per al conjunt de Menorca en el qual hi participin i s’involucrin els diferents actors que hi intervenen. Així mateix, l’existència d’un espai de participació integrada pels col·lectius de persones migrades i d’altres que treballin en aquest àmbit seria una pilar bàsic per l’elaboració d’aquest pla i la seva implementació.