La xerrada que va impartir Assuès López Orleans a Ses Fons d'enfora de Ferreries ha estat dedicada a la difusió d’aquells aspectes més destacats del fenomen de les migracions humanes a la mediterrània en la última dècada.

Una història que ve marcada per la precarietat en les condicions en les quals es duu a terme el viatge i el dolor que pateixen les persones que la protagonitzen. També s’ha intentat apropar la temàtica a la nostra realitat més immediata fruït de dos aspectes que conflueixen en els temps que ens esta tocant viure.

Per un costat, l’esmentat augment de les arribades d’embarcacions des del nord d’Àfrica a les nostres costes, fet que esta construint una ruta en si mateixa. Per un altre costat, la preocupació, cada cop major a l’opinió pública, sobre la crisi climàtica i, concretament, d’una de les seves conseqüències sobre les nostres societats que són els futurs desplaçats climàtics. Aquesta segona, es suma i agreuja els motius ja presents que porten a emprendre aquests viatges als i les protagonistes anònims d’aquest fenomen i, ambdues combinades, porten a pensar en la necessitat i la urgència per prendre mesures responsables i sostingudes a llarg termini.

L’altre motivació principal d’aquesta recerca ha estat la conscienciació i reflexió a la societat local sobre el tema. Per això, caldria acabar recordant perquè cal abordar una realitat com aquesta. Més enllà de valoracions morals, Espanya, com a membre de l’ONU, té un compromís ferm amb el Pacte Mundial de Migracions, present a l’objectiu 10.7 de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. Segons aquests, les migracions han de ser segures, ordenades i regulars, en el marc de la reducció de desigualtats en i entre països. Si bé es confia en arribar al ple compliment d’aquests principis, “aterrant” un poc sobre la realitat, es farien els següents apunts finals.

Tant de bò i, quan abans millor, totes les persones que decideixen o es veuen empeses a migrar o facin amb mitjans de transport i per vies segures. Si més no, mentrestant caldria una major cooperació amb les autoritats dels països de partida de les embarcacions i les ONGs que hi treballen sobre el terreny, per tractar d’atendre i mitigar les conseqüències adverses del viatge.

Tant de bò i, quan abans millor, es pugui tenir constància de totes les persones que passen pel territori del nostre país amb l’objectiu de que se’ls puguin garantir els seus drets i estiguin clars els seus deures en nom del respecte i la convivència col·lectius. No obstant, de moment convindria depurar totes aquelles pràctiques que contradiuen els Drets Humans amb els quals tenim el compromís de garantir com a país democràtic; i es podria avançar en l’establiment d’un registre, el més acurat possible, que recollís el pas -exitós o malauradament fracassat- de totes les persones per les nostres aigües, costes i mars, pel dret de les persones a conèixer el parer dels seus éssers estimats i tenir consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva.