Avui 24 de febrer es compleix un any de l’inici de la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna i, després de tot aquest temps, no es veu el final del conflicte. Rússia fiava que seria una operació militar ràpida i que Kiev es plegaria als seus propòsits, però la realitat està resultant ben diferent. Ucraïna resisteix, la qual cosa comporta unes conseqüències dramàtiques per a la seva ciutadania i unes repercussions globals que ningú sap fins on arribaran.   

És una guerra i, com tots els conflictes bèl·lics ha provocat pèrdues humanes en les zones de combat i milers de víctimes civils entre la població ucraïnesa, a més de la destrucció de bona part de les infraestructures i equipaments del país.

Paral·lelament, aquesta guerra està tenint una implicació a nivell global: l’increment del preu del gra, amb les conseqüents crisis alimentàries a països de l’Àfrica, l’augment del preu del gas i del petroli, la tornada a l’ús del carbó per països com Alemanya, la inflació, el rearmament d’Europa amb l’increment del pressupost destinat a armament i en conseqüència, relegar l’agenda verda a un segon lloc de l’agenda política dels països europeus, tota una sèrie de conseqüències, que a l’engròs, tot apunta a que l’equilibri de forces i poders mundials canvia i que té un impacte en les persones. Tot plegat, sumat a una escalada de la tensió internacional amb el risc que el conflicte s’estengui a nivell global i l’amenaça de l’ús de les armes nuclears per part de Rússia.

Arribats a aquest punt, i coincidint amb aquest fatídic aniversari, és un bon moment per llençar la reflexió sobre la necessitat i l’oportunitat d’encetar vies de diàleg i diplomàcia que obrin camins cap a la pau.

Sense renegar del dret d’Ucraïna a defensar-se de la invasió, no es pot obviar que darrera de l’actual escalada bel·licista s’amaguen forts interessos geo-estratègics i econòmics per part dels diferents actors internacionals que, en darrera instància, cerquen millorar la seva situació en el tauler de poder planetari.

És per aquesta raó que, un any després, expressam la nostra solidaritat amb el poble ucrainés alhora que recordam que la diplomàcia esdevé l’eina més poderosa per avançar cap a la pau. Perquè estam davant d’un dels reptes més crucials d’estabilitat mundial i perquè la història ens mostra que els conflictes sempre s’acaben a la taula de negociació.