Extracte de la xerrada EL REPTE DE CANVIAR EL MÓN, AVUI de Marga Benejam, gerent de Fons Menorquí de Cooperació, a l'Ateneu de Maó el dimarts 3 de març de 2020.

La cooperació és una eina pública per fer front als reptes existencials del nostre temps: les desigualtats, la injustícia de gènere, el canvi climàtic, la fiscalitat justa, els conflictes, les migracions i la pobresa. Neix pensada per expossrtar el nostre model de desenvolpuament arreu del món i ara constatam que aquest model també parteix d'un sistema que reprodueix les desigualtats. Per tant, se'ns diu que cal un canvi de model.

EL REPTE DE CANVIAR EL MÓN, AVUI

El mes de setembre de 2015, l'Assemblea General de Nacions Unides aparova la resolució Transformar el nostre món: L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta Agenda conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible amb 169 metes que plantegen un canvi veritablement exponencial per poder canviar el món.

Vivim en un món líquid, desorientat per la manca de referents sòlids: fallen o es qüestionene unes institutcions que sovint es mostren incapaces de canalitzar les frustracions d'àmplies capes de la població, d'alleugerar les seves pors i de cimentar les seves esperances, I tot pelgat provoca desconcert, volatilitat i fragilitat. 

En aquest context, hem d'afrontar tot un seguit de reptes transnacinal, globals que són els que apuntàvem al principi:  les desigualtats, la injustícia de gènere, el canvi climàtic, la fiscalitat justa, els conflictes, les migracions i la pobresa.

El fet de que els actors amb més influència i poder en l'àmbit global hagin aceptat aprovar l'Agenda 2030 i incorporar el discurs sobre els desafiaments i les transformacoins no vol dir que estiguin disposats a implementar-los. L'Agenda 2030 combina grans dosis d'idees i valors d'interncions amb pròpòsit normatiu i ètic, però com gairebé tot el que surt de Nacions Unides, no l'acompanya d'acords vinculants ni de polítiques concretes.

Precisament, aquesta manca de concreció i ambigüitat és el motiu de seu consens.

Tot plegat ens empeny a veure l'Agenda 2030 com una guia per fer front als desafiaments d'ordre global, però sobretot com una oportunitat per construir un nou marc polític que qüestioni els fonaments retporics i pràctics de l'actual model de desenvolupament.L'Agenda proposrciona múltiples oportunitats, sempre que es vegi com un instrument útil per iniciar un camí cap el canvi, cap a una societat més justa. L'Agenda, a pesar de les seves debilitats, ens exigeix repensar les dinàmiques de reproducció social vigent, basades en l'explotació il.limitada i injusta dels recursos planetaris, en el progrés individual finalista en la mercantilització de múltiples esferes de la vida. 

Des de la cooperació, però també des de les administracions públiques i la societat, ens hem de plantejar si volem encarar aquests reptes i agafar-ne les regnes o bé volem agafar l'Agenda com un vestit nou, més polit i actualitzat, però sense impulsar cap canvi global en les estrategies globals de desenvolupament.