El Fons Menorquí de Cooperació ha contribuït a millorar les condicions de vida de diverses comunitats indígenes de Guatemala mitjançant dos projectes impulsats a través d’ STEI Intersindical i Mans Unides. Les iniciatives han situat les dones al centre dels processos de canvi i han combinat la formació, la participació ciutadana, la producció agroecològica i l’accés a aigua segura.

Ambdós projectes, finançats amb 70.000€ cadascun, parteixen del principi que  una vida digna requereix garantir drets bàsics com l’alimentació, l’aigua, la salut i la participació en les decisions que afecten la comunitat. La col·laboració entre les entitats menorquines, les guatemalenques i la població local ha permès impulsar respostes arrelades a cada territori.

Dones i joves com a agents de canvi a Uspantán

Un dels projectes ha estat promogut per STEI Intersindical i executat per l’entitat guatemalenca AEPREQ i s’ha desenvolupat a quatre comunitats maies ixils de la Zona Reina, al municipi d’Uspantán.

Un total de 80 dones i 112 joves han participat en tallers de formació ciutadana per conèixer millor els seus drets i reforçar la seva capacitat d’organització i participació. A més, 25 lideresses han ampliat els seus coneixements sobre autoorganització comunitària, accés a l’aigua, sanejament i sobirania alimentària.

La iniciativa també ha millorat 80 horts familiars, on s’han cultivat deu varietats de verdures i hortalisses. Aquesta producció ha contribuït a diversificar l’alimentació de les famílies i a impulsar quatre mercats comunitaris gestionats amb la participació activa de les dones.

Alimentació, aigua segura i participació a Raxruhà

L’altre projecte ha estat impulsat per Mans Unides i executat per Sagrada Tierra , arribant a 120 famílies de tres comunitats indígenes de Raxruhà.

Les famílies han rebut formació, llavors, arbres fruiters i eines per aplicar tècniques agroecològiques. El 80% incorpora noves pràctiques als horts, mentre que les trobades comunitàries han permès intercanviar llavors i recuperar coneixements ancestrals.

L’actuació també ha millorat l’accés a aigua segura mitjançant la distribució i l’ús adequat de filtres. Així mateix, deu dones han estat formades com a promotores de salut per compartir coneixements sobre higiene, nutrició i gestió dels residus.

Paral·lelament, quinze lideresses han reforçat les seves capacitats d’organització, comunicació i participació ciutadana. El 60% de les dones manifesta que ara té més eines per expressar les seves opinions, defensar els seus drets i intervenir en la vida comunitària, tot i que la seva presència en els espais formals de decisió encara és limitada.

Aquests resultats mostren el valor d’una cooperació basada en els drets humans, el treball compartit i el respecte pels coneixements locals. En un món on els reptes socials i ambientals travessen fronteres, les aliances entre territoris contribueixen a construir comunitats més justes, sostenibles i capaces de decidir sobre el seu futur.